Cinc famílies accepten el repte de no produir residus en 30 dies i protagonitzaran una websèrie on-line

4 milions de tones de residus a l’any per municipi i un rati per càpita de 1,35 kg al dia a Catalunya són xifres alarmants contra les que ja lluiten molts consumidors anònimament. Amb #JoSocCoco, Rezero vol amplificar les seves experiències positives de no produir residus per connectar-es entre sí i posar-les en valor.

Rezero, entitat sense ànim de lucre que lluita des de fa una dècada per canviar el model de producció i consum cap al ‘residu zero’ en col·laboració amb agents socials i econòmics del país, va presentar el 22 de novembre el pilot de la websèrie Objectiu #Rezero, eix central de la campanya Jo Soc Coco.

Veure la repercussió mediàtica del projecte clicant aquí.

 

Amb Jo Soc Coco seguim realitats quotidianes per difondre els valors i la informació pràctica sobre l’estil de vida residu zero d’una manera positiva i empàtica. Es vol empoderar i capacitar la ciutadania envers la reducció de residus i la reutilització.

 

La campanya compta amb la col·laboració de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, així com el suport de les empreses i entitats MOONCUP, Roll’eat, Valira, Bitsybags, ADZNadons, Ecoreciclat i la cooperativa Opcions.

 

Un experiment social en forma de websèrie

Cinc famílies catalanes han acceptat el repte Objectiu #Rezero en 30 dies, una experiència pionera que trasllada a la pantalla en forma de websèrie la productora FORMA I&M.

En els 30 dies del repte han evitat embolcalls i envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel i dissenyaran accions d’aprofitament alimentari. La substitució de productes envasats o d’un únic us en la seva higiene, cuina i neteja domèstica tenen clars i immediats efectes positius a nivell econòmic, social, mediambiental i per la salut de les cinc famílies.

 

Contacte:

 

Marta Beltran /Directora de Projectes

T. 93 668 61 07 i 676 488 720

Anna Peña / Comunicació Rezero
T. 936 686 107 – 651 058 988

@rezerocat – www.rezero.cat

A Opcions resumim el consum conscient en tres claus bàsiques: la primera és consumir menys, que s’explica per ella mateixa, i la tercera és comprar amb criteri, que també s’entén força per on deu anar. En canvi, la clau del mig, la segona, és consumir sense comprar. I aquí sovint ens cal donar més explicacions. Aclarim d’entrada, per si algú ho dubtava, que no estem fent una crida als furts i robatoris, tot i que aquesta seria, certament, una forma de poder consumir sense comprar.

Consumir i comprar són verbs que, en l’anomenada societat del consum, s’utilitzen molt sovint com a sinònims. Però el cas és que tenen significats força diferents. El primer, segons el DIEC, és “utilitzar (un producte) per a satisfer una necessitat real o creada”. En canvi, comprar vol dir “adquirir a canvi d’un import [quantitat de diners] convingut”. Aquestes dues definicions, posades en relació, ens obren una interessant finestra d’oportunitats. Podem definir el consum sense compra com la “satisfacció d’una necessitat mitjançant un bé del qual no en tenim la propietat o del qual n’hem obtingut la propietat sense comprar-lo”. Així doncs, si deixem a banda la possibilitat d’usurpació de la propietat per mitjans il·legals, ens queden dues grans línies d’acció.

En primer lloc, podem usar sense posseir. És a dir, consumir accedint a l’ús d’un bé, no a la seva propietat. Això, que dit així pot quedar una mica abstracte, passa per accions tan senzilles i habituals com anar a la biblioteca a buscar un dvd, demanar el trepant a la veïna o llogar un projector per a una festa. Cada una d’aquestes accions, són exemple de les tres vies que tenim per usar sense posseir: La primera són els béns de propietat compartida, com ara els recursos de les biblioteques o els mitjans públics de transport; La segona, els béns prestats, ja sigui entre amics, coneguts o familiars o a través de xarxes formals, i la tercera els béns llogats. Són diverses maneres d’estalviar diners i recursos, guanyar espai a casa i evitar el malbarament.

En segon lloc, podem posseir sense comprar. I això, que pot semblar complicat, tampoc no és tan difícil. Podem participar en xarxes d’intercanvi o redistribució, per exemple, que permeten que el que en una casa ja no fa servei, arribi a mans de qui ho necessita, sense que els diners hi intervinguin de cap manera. Com els mercats d’intercanvi que es fan en molts pobles i ciutats o les webs especialitzades a posar en contacte qui dona amb qui necessita. Una altra manera de posseir l’objecte que ens cal i no tenim és aprofitar material de rebuig per, amb una mica d’imaginació i destresa, convertir-lo en allò que ha de satisfer la nostra necessitat.

Consumir sense comprar, doncs, és una manera de satisfer necessitats que, sovint, ens posa en contacte amb la comunitat i, en prescindir del patró del diner, fomenta altres pautes de relació. És una forma de consumir especialment interessant perquè no només redueix la nostra petjada ecològica, sinó que també trenca amb l’individualisme de la societat de consum.

 

Laia Tresserra

Directora d’Opcions

Vivimos en una sociedad de consumo, donde nosotros los ciudadanos, o mejor dicho, los consumidores, nos hemos convertido en el engranaje que la hace funcionar. Y es que desde que nos levantamos hasta que nos acostamos estamos consumiendo: agua, energía, ropa, comida, electrónica, servicios… constantemente, todos los días de nuestra vida. Y la rueda económica sobre la que se basa nuestra sociedad funciona “gracias” a las empresas que nos proveen todo esto que consumimos.

 

Entonces las empresas tienen una gran influencia en la sociedad. Analicemos a las empresas. ¿Por qué nace una empresa? ¿Para qué se crea? ¿Qué papel tienen en la sociedad y en el planeta?

 

Supongamos empresa A. Hace bolígrafos y a nacido con el objetivo de maximizar sus beneficios económicos. Para esto produce sus bolígrafos en el sudeste asiático porque ahí puede contratar a personas que legalmente pueden trabajar largas horas por un salario muy pequeño. Además los residuos de la tinta de sus bolígrafos van directamente al río que hay al lado de la fábrica. Despreocuparse de los residuos es lo más barato. Menor coste de producción, mayor beneficio.

Supongamos empresa B hace bolígrafos y nace con el objetivo de darles a todos los niños del mundo un bolígrafo y un cuaderno con el que ir a la escuela. El beneficio que obtienen con la venta de sus bolígrafos les sirve para pagar salarios y seguir con el negocio que les permite cumplir este objetivo. La empresa B paga un salario digno a sus trabajadores y sus residuos de tinta pasan por unos filtros que limpian la contaminación.

Si todo el mundo compra bolígrafos de la empresa A, la empresa A prosperará y crecerá, junto con su proceso productivo. Si todo el mundo compra bolígrafos de la empresa B, la empresa B prosperará y crecerá, junto con su proceso productivo. Así de sencillo. Así de poderoso.

Y ahora os invito a pensar. ¿Cuál es el objetivo de la mayoría de las empresas a las que les compramos sus productos? ¿De qué estamos siendo cómplices con nuestro consumo de sus productos? Históricamente las empresas se crearon con el objetivo principal de maximizar sus beneficios económicos. Por suerte, muchos empresarios y emprendedores se han dado cuenta del papel fundamental que tienen las empresas en la sociedad y el planeta, y en los últimos años ha nacido una nueva generación de empresas que utilizan el dinero que generan como herramienta para hacer un bien social o medioambiental.

Entonces, ¿qué es para mi el consumo? El consumo es la mayor fuerza democrática de nuestra sociedad. Con cada euro que gastamos estamos decidiendo qué tipo de sociedad estamos construyendo. Qué empresas crecen y prosperan, que procesos productivos cercen y prosperan.

Y esto creo que es una muy buena noticia. Porque somos nosotros, como consumidores, los que podemos construir una sociedad más justa, sostenible y respetuosa con el medio ambiente. El poder está en nuestras manos.

Javier Velasco, Lendi app

Títol

Culets sense plàstic

Avui en dia la majoria de gent que té un nadó fa servir bolquers d’usar i llençar sense parar-se a pensar en com afecten l’entorn, la butxaca i la salut dels més petits.
Tots busquem la comoditat, i aquest és el punt fort dels bolquers d’un sol ús, però aquests articles d’higiene infantil alhora tenen moltes contrapartides:  aquests bolquers esdevenen ràpidament escombraries (cada nadó en genera més d’una tona al llarg de 24 mesos!) i suposen una gran despesa econòmica.

Els món dels bolquers ha evolucionat força al llarg dels darrers 70 anys. La generació que actualment són avis van dur bolquers que bàsicament eren draps de tela i es rentaven a mà perquè no hi havia rentadores. Com que no eren impermeables, s’havien de canviar molt sovint i fàcilment tacaven la roba del nadó o del llit. Els anys 50 van aparèixer els primers bolquers d’usar i llençar, que aleshores eren un article de luxe, i els anys 70 van esdevenir més econòmics i es van popularitzar pel fet de ser impermeables i per la comoditat que suposava no haver-los de rentar. Darrerament torna el concepte de bolquer reutilitzable però modernitzat, ja que s’ha innovat molt en aquest àmbit desenvolupant parts exteriors impermeables i parts interiors de materials naturals absorbents, i el mercat ofereix models adaptats a totes les necessitats i fàcils de rentar a la rentadora.

El bolquer de tela reutilitzable és l’alternativa moderna, pràctica i sostenible per al planeta, l’economia domèstica i la salut dels nostres fills.

 

Els bolquers i el medi ambient

Com bona part dels productes que consumim, el primer problema és l’ús massiu de matèries primeres que requereix la seva fabricació. La majoria dels bolquers d’un sol ús (que acostumen a tenir tres capes per ser el màxim eficients) estan fets de plàstics sintètics, cel·lulosa i gels superabsorbents (SAP) per a la part absorbent. De les tres capes de materials diferents, concretament la primera sol ser de polipropilè i impedeix el retorn de la humitat, la segona de cel·lulosa en flocs i una capa exterior impermeable de polietilè. A més dels gels superabsorbents, també incorporen adhesius i gomes elàstiques. Com és sabut, els plàstics (i encara més els d’un sol ús) no són materials respectuosos amb l’entorn, ja que provenen del petroli, un recurs no renovable.  A més a més, l’ús massiu de cel·lulosa contribueix a desforestar els boscos, emet gasos amb efecte d’hivernacle i consumeix molta aigua dolça.

Quan els bolquers arriben a les nostres mans ens pensem que ens salven la vida perquè ens ajuden amb el dia a dia dels nostres nadons, i un cop utilitzats els llencem a les escombraries i ens n’oblidem per sempre. Però desprès del nostre ús el problema segueix.

Es calcula que els primer 24 mesos de vida un sol nadó genera 1.050kg de bolquers, més d’una tona!

Si multipliquem això per la quantitat de nadons de la vostra ciutat, país o continent… la xifra és astronòmica! Actualment a Catalunya els bolquers representen l’1.75% del total de residus municipals. Aquest percentatge aparentment pot semblar poca cosa, però és una quantitat significativa de deixalles que malmet el nostre entorn. Els bolquers d’un sol ús no es poden reciclar (tècnica i econòmicament) degut a la barreja de materials que contenen, per tant el seu destí final és un abocador o una incineradora, on entre d’altres perjudicis, s’emeten gasos amb efecte d’hivernacle. D’altra banda, suposa una gran despesa per a les administracions públiques que han de gestionar les tones de bolquers com a  residus.

 

Sortosament hi ha alternatives!

L’alternativa més comú són els bolquers reutilitzables. Cotó, cànem, una barreja dels dos i microfibres són els materials més utilitzats per la part absorbent, i plàstics i tela de fibres naturals pel cobertor. Aquests es poden rentar i no generen residus. Els únics residus són els excrements dels nadons, que es poden llençar pel vàter igual que els nostres. Alguns utilitzen una tela o forro entre la pell i el bolquer perquè sigui més fàcil recollir les caques, però tampoc genera residus perquè poden ser rentables o d’un sol ús però degradables.

Pot semblar que al rentar-los s’acabi igualant el volum d’aigua i energia utilitzats per produir els bolquers d’un sol ús, però si utilitzem rentadores eficients, plenes i assequem els bolquers al sol la despesa és inferior.

La producció de bolquers reutilitzables no només estalvia contaminació i residus, sinó que la seva fabricació no és tan massiva i es fa a petita escala. Si el consum és de proximitat també es redueix l’emissió de gasos associat al transport. I, per suposat, aquesta alternativa pot evitar fins a 1000 kg els residus per nadó i, per tant, la contaminació i la despesa pública relacionades amb la seva gestió.

 

Els bolquers i la salut

Si hi ha una cosa que preocupa els pares i mares quan tenen un nadó és la seva salut i benestar. Quan a l’ús de bolquers, la millor alternativa per garantir les dues coses són els reutilitzables. Ja que tant la composició com el sistema d’absorció d’aquests són molt més naturals.

Aquests bolquers, no només ofereixen més comoditat, sinó que protegeixen els nostres infants de químics tòxics, irritants i al·lèrgens com el SAP (gels superabsorbents) entre altres. A més a més, tenen una millor transpiració i mantenen la humitat i temperatura adequada a la zona genital, molt important en els nens ja que si fos massa elevada podria afectar la seva fertilitat.

Els nadons que utilitzen bolquers reutilitzables aprenen abans a controlar els esfínters i per tant deixen abans els bolquers, ja que perceben més la humitat i són més conscients del que excreten i del seu cos.

 

Els bolquers i l’economia

A primer cop d’ull pot semblar que els bolquers reutilitzables siguin més cars, però no ens deixem enganyar per les aparences. Només calen uns 20 bolquers de roba per nadó (pot variar segons el model), mentre que amb l’opció d’un sol ús un nadó consumeix més de 5.000 bolquers. Per tant és evident que els primers permeten un gran estalvi econòmic. A més a més, els bolquers reutilitzables es poden usar en un segon nadó, atès que tenen una vida mitja de fins a 4 anys.

Existeixen estudis econòmics sobre la despesa que suposa cada opció. L’any 2008 l’Agència de Residus de Catalunya va encarregar a Rezero que elaborés un estudi de l’estalvi econòmic associat a la prevenció de residus a la llar, el qual va concloure un estalvi superior a 600€ anuals per família que opta pels bolquers reutilitzables enfront dels d’un sol ús. Mentre el cost pel primer nadó amb bolquers d’un sol ús era de 1448,67€ aproximadament, amb els més barats dels reutilitzables sortia per 445,13€ aprox. Si es té una segona criatura no solapada amb la primera i es poden reutilitzar els bolquers, la despesa total per aquest dos fills seria de 3000,52€ fent ús de bolquers no reutilitzables i de 445,13€ amb els reutilitzables. Tot això pot variar si es fan servir diferents talles o si s’utilitzen bolquers reutilitzables de talla única i adaptables, que al final és l’opció que surt més econòmica.

Passar dels bolquers contaminants, cars i poc saludables als ecològics és fàcil amb els bolquers reutilitzables.

Aquí tens el secret!


  1. Kit recomanable: 20 bolquers reutilitzables
  2. Cada quan canvio de bolquer el meu nadó? Hi ha que estan obsessionats en canviar el bolquer molt sovint i d’altres que allarguen molt. En qualsevol cas, el culet de la majoria de nadons està confortable amb pocs bolquers al dia.
  3. On llenço les caques del meu nadó? Es poden llençar al vàter, igual que els excrements d’adult. Si fem servir algun paper absorbent d’un sol ús per contenir la femta entre la pell i el bolquer, convé que siguin compostables (identificats amb aquest símbol) i llençar-ho al rebuig.
  4. Com rentar-los sense morir en l’intent. Se’n poden acumular fins que convingui fer una rentadora, per exemple, una al dia o cada dos dies. És recomanable no barrejar la roba del nadó amb altra roba, utilitzar sabó suau i no fer servir suavitzant. A casa el programa de rentat que es fa servir habitualment per a la resta de la roba és suficient.
  5. Eixugat a l’aire o amb secadora? Sempre que es pugui, és molt millor eixugar-los estesos a l’aire que a la secadora, que consumeix molt i pot deteriorar els bolquers.

Quins tipus trio i on els puc trobar? Aquí disposeu de més informació

Les normatives per a la prevenció

Normatives per obligar els fabricants a que redissenyin els productes per fer-los duradors, reutilitzables, reciclables i lliures de tòxics.

Multar als productors que no ho portin a terme. És el cas de les bolquers d’un sol ús que actualment no es reciclen.

Més informació