Segurament, no hi ha cap aroma que ens agradi més a tots que el cafè acabat de fer. Actualment, però, parlar de cafè ens porta a pensar en els nous exponents de la cultura de l’usar i llençar: les càpsules monodosi.

 

Des de que els senyor George Clooney aparegués a les nostres pantalles fent-nos veure lo meravellosa i glamourosa que pot arribar a ser la vida (més la seva que no pas la nostra) acompanyats d’una tassa de Nespresso, el consum de càpsules de monodosi i la generació de residus vinculada ha anat augmentat any rere any.

 

N’hi ha molts factors que explicarien l’èxit de vendes d’aquest producte a banda del glamour de les campanyes publicitàries: la pretesa exclusivitat que projecten les botigues de venda de les càpsules, l’accessibilitat a la compra de la màquina (és obvi que el negoci no es troba en la venda de la cafetera, sinó de les càpsules), la possibilitat de canviar de gust cada vegada que ens fem una tassa i, com no, el creure que les càpsules ens estalvien temps a l’hora de gaudir d’un bon cafè.

 

Que aquest producte ha estat ben rebut pel conjunt dels consumidors és una obvietat. Sovint l’evidencia més clara és pensar en la quantitat de productes d’altres marques similars que existeixen al mercat actualment (Nescafé propietaria de Nespresso y Dolce Gusto, Bosch responsable de Tassimo i Philips responsable de Senseo…). Es calcula que actualment les càpsules representen un terç del mercat de cafè europeu, amb un creixement anual de vendes de més del 9%.

 

I quin és el problema d’aquestes càpsules? Bàsicament que suposen un consum innecessari de recursos naturals i energia i que, en acabat de fer-nos el cafè, es converteixen en un residu de difícil gestió. Les càpsules són una barreja d’alumini, plàstic i matèria orgànica. És prou conegut l’impacte ambiental associat a la generació d’alumini.

Si tenim en compte que la proporció d’ús d’alumini a la càpsula és de 3g. per contenir 6g. de cafè, ens podem fer una idea del desaprofitament de recursos naturals que suposa.

 

A més, aquesta barreja de materials dificulta el seu reciclatge fent-lo un procés molt costós i que, per sobre de tot, representa una part molt petita del milions de càpsules-residu que es generen. És obvi que la major part de les càpsules-residu generades van a parar als abocadors, les incineradores i els fons dels nostres mars i oceans.

 

I en aquest punt, hem de tornar a parlar de la responsabilitat ampliada del productor que, tot i ser un principi exigit cada cop més per la Unió Europea, continua estant molt lluny de complir-se. De nou, trobem un producte d’elevat consum i per tant, generador de grans beneficis econòmics per les empreses impulsores, que es posa al mercat sense que ningú li exigeixi ja no que sigui reutilitzable o compostable, sinó sense cap garantia que es recuperarà i es gestionarà com a recurs. El que ens trobem és que la gestió dels milions de càpsules-residu que es generen és assumit pels nostres municipis a través de les recollides de residus municipals amb els costos econòmics que suposen.

 

Per sort, cada vegada hi ha més consumidors i administracions que prenen consciència sobre l’impacte de les càpsules. L’any 2016 la ciutat alemanya d’Hamburg prohibia la compra de càpsules monodosi per les dependències públiques. Recentment, el Govern Balear ha presentat un avantprojecte de llei de residus que inclou també la prohibició de les càpsules no reciclables.

 

És cert que en els darrers anys, han aparegut alternatives a les càpsules d’alumini com ara càpsules reutilitzables o càpsules compostables. Aquestes però suposen encara una petita part del mercat. A més, la millor alternativa és, sempre, no produir residus i en això les cafeteres que hem tingut a casa de tota la vida són les que més en poden ajudar. Igual que amb les càpsules també en tenim una gran varietat: italianes, franceses, alemanyes, turques, express….

 

What else? Zero waste, George! Zero waste…..

 

Rosa Garcia

Doctora en Sostenibilitat

Directora de Rezero

La Blanca ens va escriure un missatge al facebook explicant-nos que estaven intentant portar la iniciativa de l’objectiu #Rezero com a repte al facebook (fb challenge) per arribar a més gent. Us compartim la seva iniciativa així com l’enllaç a facebook.

~ El Repte ~

Hola som en Marcel i la Blanca, i aquí teniu la foto final dels residus que hem generat dues persones en 30 dies. Aquesta iniciativa realment ajuda a prendre consciència de la quantitat de residus que generem en el nostre dia a dia. Amb això, també ens agradaria encetar una demanda política per a una acció sistèmica per reduir els residus a nivell social global.

 

A més a més, ens encantaria poder-vos inspirar i demostrar que reduir residus a mínims és possible. Ens agradaria convidar a tothom, a fer una foto de les vostres deixalles durant 30 dies i convidar a altres amics a apuntar’se al repte.

 

PS. Només hem menjat dos dies a fora durant aquest mes. La majoria dels residus generats eren degut als torrons de nadal que ens van regalar, sinó casi tot és organic o paper reciclable.

 

~ Petita explicació ~

 

Vam sentir a parlar de la iniciativa Objectiu #Rezero al llegir l’article, veure les famílies seleccionades i els residus que generaven. I vam pensar que estaria bé guardar els nostres residus durant un mes per demostrar que és possible reduir molt. Dáquesta manera, tambe podriem convidar a altra gent a intentar-ho, per així generar una cadena, arribar a més gent d’una manera familiar, i ser mes efectius a la hora de ajudar al public a prendre consciencia.

 

La veritat que no hem fet res diferent durant aquest mes, som vegans a la pràctica, comprem les espècies, sabons, desodorants, detergents i altres productes de neteja a granel. La fruita la comprem al mercat, la verdura ens arriba en una capsa (que es reutilitza cada setmana) a casa (local i ecològica). El gra, cereals etc ho comprariem en una tenda a granel, però on vivim no n’hi ha, així que comprem sacs de 5 kg en una cooperativa de consum ecológic i anem omplint pots, un cop acabem els sacs reutilitzem la bossa del sac.

 

Estem encantats de col.laborar en la mesura que podem, i creiem pot ser una iniciativa interessant.

 

Una abraçada

Blanca Racionero Gómez

Fotoimpacte: “4 anys acumulant les seves escombraries”

A l’Objectiu #Rezero vam engrescar a les cinc famílies a guardar els residus que produïen abans de començar el repte i els vam fer una fotografia que ja haureu vist en aquesta pàgina web.

 

Doncs aquest fotògraf, després de quatre anys, va crear una sèrie fotogràfica molt impactant.

 

Al 2011, el fotògraf Antoine Repessé va deixar de llençar la brossa. Quatre anys més tard va començar a convertir aquest punt en una sèrie fotogràfica que va anomenar ‘#365 Unpacked’, que ens desafia a repensar el nostre paper com a consumidors.

 

Durant el període de 4 anys, l’artista basat en Lille ha acumulat més de 70 metres cúbics d’escombraries: 1.600 ampolles de llet, 4.800 rotllos de bany i 800 kg de diaris, tots els quals es va separar per a una visualització amb mé impacte: “Volia donar una dimensió estètica al meu treball”, explica. “L’elecció de classificar les escombraries dóna un efecte gràfic. He intentat produir una imatge perfecta que evoca alguna cosa inquietant”.

 

Amb la seva sèrie, Antoine aborda el principal obstacle per posar en marxa els grans canvis en la gestió dels residus o l’escalfament global: és tan invisible que aquests problemes són en la nostra vida quotidiana: “Sovint se’ns parla de la quantitat de residus que produïm, però crec que l’impacte d’una imatge pot ser més poderós que un munt de paraules “, comenta Repessé. “Espero que el meu projecte pugui inspirar el canvi”, i també ho fem.

Això és una botiga de mostra per poder fer proves — no es tramitaran comandes. Descartar