Un turisme amb menys impacte ecològic és possible

El turisme massiu tal i com el coneixem comporta una sèrie d’impactes ambientals que al 2013 van arribar a suposar el 8% del total mundial d’emissions d’efecte hivernacle. El principal origen de la petjada ecològica és la mobilitat mitjançant el transport aeri. Tot i així, a nivell local, ocasiona un augment substancial del 8% en la producció de residus de la ciutat. L’allotjament turístic i la restauració són els principals aportadors on el malbaratament alimentari i els residus d’envasos (safates i gots de plàstic, ampolles, llaunes, embalatges, etc) són els principals fluxes, als quals s’hi ha de sumar la producció diària individual dels turistes a peu de carrer.

És per això que des de Rezero hem llençat una campanya per engrescar a les persones que visiten la ciutat a no produir residus durant la seva estada, i aproximar-les així al turisme residu zero. Creiem que l’afectació del turisme per la crisi sanitària actual és un bon moment per capgirar la situació perquè els visitants que visitin la ciutat coneguin l’estil de vida Residu Zero i s’endinsin a la Barcelona més sostenible per tal de beneficiar l’activitat local sense malmetre el medi ambient ni la salut de la ciutadania.

La campanya compta amb un Interactiu online, un mapa desplegable que es podrà descarregar en el mateix interactiu, diferents audiovisuals que protagonitza una noia de parla anglesa que fa anys que viu a Barcelona i que mostra a la persona visitant les possibilitats que té Barcelona per adoptar una estada residu zero i, per últim, la possibilitat d’adquirir un kit zero waste bcn tour amb tot d’elements reutilitzables i ecològics (cantimplora, crema solar, canyeta d’acer, emporta snacks i entrepans, etc).

Més de 400 persones ja han visitat l’interactiu on han pogut conèixer altres maneres per fer un turisme més responsable. I tu, has descobert ja com reduir els teus residus de viatge?

Aquest projecte té el suport de Barcelona Activa i la col·laboració de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, l’Àrea d’Economia Social i Solidària i l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona i les empreses d’Amapola Biocosmetics, Roll’eat, Cambio Lógico, Valira, Punts Volats, One Big Robot i martaamat.net, així com el moviment social que difon i practica l’estil de vida residu zero: Opcions, Vidas Sostenibles, Surfrider Barcelona, Zero Waste BCN, Youtuba, Go Zero Waste, Zero Waste Barcelona Network, ecounion i Posidonia Green Festival, entre d’altres.

Corbera de Llobregat es converteix en el primer municipi en realitzar el Repte Residu Zero

A través d’un cicle de quatre xerrades, les persones participants s’han convertit en consumidores conscients i expertes en Residu Zero. Han pogut compartir experiències i descobrir, entre d’altres, alternatives als productes d’un sol ús, quins comerços del municipi els permeten fer una compra sense envasos, amb productes ecològics i/o de proximitat, alternatives d’higiene convencionals, i com fer una neteja domèstica sense tòxics.

Un cop acabades les xerrades, han rebut el kit #Rezero, amb elements reutilitzables que els ha facilitat el camí cap a un canvi d’hàbits.

El resultat? Famílies senceres engrescades i contentes, que han gaudit d’una experiència molt positiva i enriquidora.

Per exemple, la Jèssica -que la pots veure al vídeo resum- s’ha sentit millor a partir d’executar el repte. Amb el canvi dels bolquers d’un s ol ús als de roba, ha notat molta millora a la pell de la seva filla, «Un dia puntual vaig fer servir un bolquer d’usar i llençar i, immediatament, la meva filla va presentar una reacció al·lèrgica.», explica.

A l’Anna li agrada molt fer la compra amb bosses de malla i carmanyoles, ho troba molt més còmode. Explica que li va fer molta il·lusió trobar més gent amb carmanyola a la cua de la peixateria.

La Carme, que es va apuntar al repte per solidaritat amb el planeta, opina que «no hauríem d’haver canviat les maneres de fer de quan érem petites, la dels nostres pares i mares o avis i àvies». Ella ha incorporat moltes alternatives al seu dia a dia i comparteix l’experiència amb la seva filla que viu a Glasgow, que també segueix un estil de vida residu zero.

I desprès d’aquest primer contacte, el repte continua! S’ha expressat tant per part de la ciutadania que ha participat com des de l’Ajuntament, que això només és l’inici per seguir reduint els residus i incorporar petites accions en el dia a dia que ens acostin a un societat sense produir residus.

Recollint el bon resultat de l’experiència, l’ajuntament ha començat a programar tallers mensuals (elaboració de compost, com fer sabons, cuina d’aprofitament, etc) per aprofitar l’interès i incorporar gent nova al grup del Repte Residu Zero.

Tu també pots sumar-te al residu zero! Entra al web www.consumconscient.cat, on trobaràs el vídeo resum de l’experiència a Corbera, la websèrie Objectiu Rezero o l’interactiu Objectiu #Rezero (www.objectiurezero.cat) per conèixer les alternatives a l’actual model de consum i molta més informació que t’ajudarà a fer el pas cap a l’estil de vida residu zero.

El dimarts 22 de maig va tenir lloc la cerimònia d’entrega dels premis anuals de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

 

Rezero va obtenir el premi al millor projecte de prevenció de residus entre totes les ONG europees presentades. Vam ser premiades pel nostre projecte de Websèrie  “Objectiu Rezero”- Jo Soc Coco, com ja sabeu una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies accepten el repte de no produir escombraries en 30 dies.

 

Volem compartir el premi #EWWR amb les cinc famílies, les institucions, empreses i col·laboradors que ens han ajudat a fer que el projecte Objectiu #Rezero fos una realitat.

 

Voleu veure les fotos de l’acte? Cliqueu aquí

El dimarts 22 de maig va tenir lloc la cerimònia d’entrega dels premis anuals de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

Rezero va obtenir el premi al millor projecte de prevenció de residus entre totes les ONG europees presentades. Vam ser premiades pel nostre projecte de Websèrie  “Objectiu Rezero”- Jo Soc Coco, com ja sabeu una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies accepten el repte de no produir escombraries en 30 dies.

Volem compartir el premi #EWWR amb les cinc famílies, les institucions, empreses i col·laboradors que ens han ajudat a fer que el projecte Objectiu #Rezero fos una realitat.

Voleu veure les fotos de l’acte? Clique aquí

L’aigua per beure la tenim fàcilment al nostre abast: obrim l’aixeta de la cuina o del lavabo i surt aigua potable, bona per beure i que ha estat canalitzada i tractada per al nostre consum domèstic.

 

Fa aproximadament cinquanta anys, que es va generalitzar la distribució d’aigua potable a la majoria de cases des de captacions llunyanes: l’esforç que abans suposava anar-la a buscar a la font ja no cal. Tot i això no hem d’oblidar que l’aigua –abans que tot– és un bé públic i comunitari. La generalització del consum d’aigua envasada en les últimes dècades ha transformat el valor de l’aigua, i l’ha convertida en simple bé de consum.

Paral·lelament, les millores continuades en el servei han permès que l’aigua de l’aixeta tingui avui en dia un bon nivell de qualitat sanitària i al mateix temps hagi millorat molt les qualitats organolèptiques (olor i gust). Amb el sol gest d’obrir l’aixeta, disposem d’aigua a molt bon preu i respectuosa amb el medi ambient. Si la comparem amb l’aigua envasada, l’aigua de xarxa és molt més econòmica i ecològica.

Aigua de l’aixeta

És aigua de domini públic tractada i distribuïda a través d’una empresa privada, semiprivada o pública que gestiona el servei públic de l’aigua. Amb el rebut no paguem l’aigua sinó el seu tractament.

Generalment és aigua de fonts superficials (rius, llacs, embassaments i pous) que ha estat potabilitzada per fer-la òptima per al consum.

La composició mineral és més variable que en l’aigua envasada. Conté sempre per obligació legal un mínim de clor residual per assegurar-ne la potabilitat dins la xarxa de distribució.

No genera esgotament de recursos hídrics subterranis.

És més ecològica. Des de la captació fins al consum l’impacte és mínim: no necessita transportar l’aigua per carretera per arribar a totes les cases, mai no s’haurà de fabricar un envàs per oferir-la al consumidor i, com a conseqüència d’això, no s’haurà de tractar aquest envàs a través de la gestió dels residus municipals.

És molt més econòmica. A Catalunya pot ser fi ns a 500 vegades més barata.

L’aigua de l’aixeta és analitzada periòdicament a través de controls d’organismes públics

No totes les aigües d’aixeta són iguals, depèn del sistema de depuració i potabilització que té cada territori. En el cas que es desitgi millorar-ne les propietats organolèptiques (com el gust) i la composició, ja fa molts anys que hi ha diversos sistemes per filtrar-la (com el carbó actiu, l’osmosi inversa, etc.).

Aigua embotellada

És aigua de domini públic que ha passat a ser propietat d’una empresa que l’explota i en fa un negoci lucratiu.

Generalment és aigua subterrània que s’obté quan brolla en algun punt de la superfície o a través d’una perforació. Un petit percentatge de l’aigua envasada és aigua tractada, que no és res més que aigua de l’aixeta sotmesa a un tractament addicional i que després es comercialitza.

Té una composició mineral estable.

L’extracció intensiva genera esgotament de recursos hídrics subterranis i en conseqüència les fonts públiques poden quedar-se sense aigua. El cas del Montseny n’és un exemple, quan en èpoques de sequera la població local s’ha quedat sense subministrament d’aigua de xarxa perquè el 80% de l’aigua del massís l’exploten les empreses envasadores.

Es transporta des de llocs llunyans amb el consegüent impacte de consum de petroli i contaminació. S’utilitzen molts envasos de plàstic (matèria primera no renovable) d’un sol ús que, en el millor dels casos acabaran en el contenidor de reciclatge i, en el pitjor, en el contenidor de rebuig per cremar-los o enterrar-los.

Els plàstics d’usar i llençar, i en especial els envasos de begudes, són un dels residus més habituals entre la contaminació marina, ja que bona part no es recullen selectivament i sovint acaben al mar. Es calcula que l’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos! Els peixos confonen les partícules de plàstic amb el plàncton de manera que el plàstic i les substàncies tòxiques que atreu s’incorporen a la cadena alimentària, amb els perjudicis que pot causar als animals i a la nostra pròpia salut.

Una família catalana pot arribar a gastar 500 € anuals si beu aigua envasada.

L’aigua envasada s’analitza amb menor freqüència que l’aigua de l’aixeta.

Als espais públics i a la restauració l'aigua de l'aixeta al teu abast

El model econòmic actual s’ha desenvolupat basant-se en conceptes d’economia lineal, on els recursos s’extreuen de l’entorn, es processen i d’ells s’obtenen els productes. Però en aquest model també es genera una important quantitat de residus que suposen fins al 90% de la quantitat total de recursos extrets del mitjà i que s’han de gestionar adequadament per a que no suposin un dany ambiental. L’eficiència del procés productiu es limita a l’entrada de matèries primeres i sortides de producte, mentre que els recursos extractius consumits (juntament amb l’energia consumida en això) i la gestió dels residus generats (amb els seus efectes ambientals) no solen ser considerats. Això provoca una avaluació errònia del model econòmic on només preval el curt termini i no es consideren les afeccions a l’entorn global a llarg termini ni la seva repercussió sobre l’economia.

L’alternativa basada en un model econòmic circular suposa un plantejament completament diferent a una escala que consideri la totalitat del procés productiu, des de l’extracció fins a la gestió dels possibles residus que es generin passant a considerar-los com a recursos per a altres processos productius paral·lels. A la pràctica es tracta de reproduir el model de gestió de recursos de la natura, on tots els materials que es van formant són transformats en recursos i incorporats novament al cicle productiu, amb el qual el concepte de “residu” es defineix com alguna cosa sense valor ni utilitat i amb un potencial dany sobre l’entorn.

L’exemple més evident d’aquest model seria el cicle de la matèria orgànica, on totes les restes orgàniques (tant animals com vegetals) generades a la natura són realment recursos que, transformats mitjançant l’acció de micro i macroorganismes, retornen al sòl com a nutrients que permeten el desenvolupament de nous vegetals, incorporant-se de nou en la cadena tròfica.

Precisament aquests residus orgànics, que són els més fàcilment reciclats i gestionats a la naturalesa sota un concepte d’economia circular, són els principals components dels residus sòlids que generem a la nostra societat.

Qualsevol aproximació a la gestió dels residus orgànics hauria de basar-se en la seva consideració com un potencial recurs donada la necessitat de matèria orgànica dels sòls per recuperar i conservar la seva fertilitat. El sòl no és un recurs renovable i és la font principal del nostre aliment i la base de la sobirania alimentària. A partir d’aquest punt es pot entendre i valorar la necessitat real de retornar matèria orgànica als sòls en les millors condicions. I aquí els denominats tractaments biològics, digestió anaeròbia i compostatge, són els elements clau. De tots dos és el compostatge el que garanteix un producte final estabilitzat, higienitzat i amb valuoses propietats per al sòl tant a nivell físic, com químic i biològic.

El compostatge permet, per la seva robustesa i capacitat de realitzar-se a qualsevol escala, gestionar la matèria orgànica de forma local i simple. L’exemple més clar seria el denominat “compostatge domèstic”, que es realitza a les pròpies llars, o el “compostatge comunitari”, on un grup de generadors (normalment diverses famílies) tracten els residus orgànics dels seus domicilis de manera conjunta en un mateix espai comú.

Aquests dos models cada vegada més estesos a nivell global, eviten la recollida i transport de la matèria orgànica, és a dir, que el seu primer avantatge és reduir el transport d’aigua (estalvi d’energia i d’emissions de CO2). El segon avantatge és el tractament immediat i local dels residus orgànics, la qual cosa suposa convertir-los en un recurs local. L’èxit d’aquest model depèn directament del coneixement del procés biològic pels usuaris, així com de disposar dels recursos mínims necessaris per controlar els paràmetres fonamentals del procés biològic (humitat, porositat, temperatura,…).

La següent escala en l’aplicació del compostatge, plantes comarcals que puguin arribar a funcionar en xarxa per compartir maquinària i personal, exigeix una recollida de qualitat de la matèria orgànica per permetre que els sistemes de tractament i gestió posteriors puguin prioritzar la senzillesa sense renunciar a l’eficiència material i energètica. Aquest model permetria fins i tot considerar sinergies en el tractament complementari d’altres residus orgànics de la zona, com els agrícoles i ramaders.

En qualsevol cas cap plantejament de gestió de residus, siguin del tipus que siguin, pot abordar-se sense començar per prioritzar la prevenció o reducció. El millor residu sempre és aquell que no es genera. I una vegada tenint absolutament clar el quin, com i el per què de l’objectiu a aconseguir, en quant a l’aprofitament dels residus orgànics com a recurs, desenvolupar estratègies que propiciïn la seva gestió de forma local. L’avantatge dels models de tractament locals vénen donades pel gran contingut en aigua dels residus orgànics, que encareix el seu transport, i per la seva alta biodegradabilitat que, en condicions controlades, permet que siguin transformats, mitjançant tècniques senzilles de compostatge, en un producte de gran qualitat agronòmica, estabilitzat i higienitzat: el compost. A més, s’aconsegueix una major separació i neteja de les altres fraccions residuals reciclables (paper, plàstics, metalls, vidre, etc.), cosa que facilita i millora el seu reciclatge.

No obstant, les bases d’aquest plantejament també descansen en la necessitat de formació tècnica als responsables del seguiment, disponibilitat de recursos (especialment el material estructurant o complementari) i educació ambiental i comunicació en els dos sentits amb els participants (famílies) perquè coneguin i comprenguin la importància de la correcta gestió dels seus residus. Coneixement, educació, comunicació i sinergia en l’ús dels recursos són les quatre potes d’aquest model de gestió dels residus més abundants que generem, els orgànics, i que permet transformar-los en un valuós i necessari recurs.

 

Ramón Plana, Consultor en Tractaments Biològics de Residus Orgànics

plana.compost@gmail.com – www.maestrocompostador.com

Mira com s’ho fan a Julita i el Josep per començar amb el compostatge casolà al capítol 5 de la Websèrie Objectiu #Rezero

Segurament, no hi ha cap aroma que ens agradi més a tots que el cafè acabat de fer. Actualment, però, parlar de cafè ens porta a pensar en els nous exponents de la cultura de l’usar i llençar: les càpsules monodosi.

 

Des de que els senyor George Clooney aparegués a les nostres pantalles fent-nos veure lo meravellosa i glamourosa que pot arribar a ser la vida (més la seva que no pas la nostra) acompanyats d’una tassa de Nespresso, el consum de càpsules de monodosi i la generació de residus vinculada ha anat augmentat any rere any.

 

N’hi ha molts factors que explicarien l’èxit de vendes d’aquest producte a banda del glamour de les campanyes publicitàries: la pretesa exclusivitat que projecten les botigues de venda de les càpsules, l’accessibilitat a la compra de la màquina (és obvi que el negoci no es troba en la venda de la cafetera, sinó de les càpsules), la possibilitat de canviar de gust cada vegada que ens fem una tassa i, com no, el creure que les càpsules ens estalvien temps a l’hora de gaudir d’un bon cafè.

 

Que aquest producte ha estat ben rebut pel conjunt dels consumidors és una obvietat. Sovint l’evidencia més clara és pensar en la quantitat de productes d’altres marques similars que existeixen al mercat actualment (Nescafé propietaria de Nespresso y Dolce Gusto, Bosch responsable de Tassimo i Philips responsable de Senseo…). Es calcula que actualment les càpsules representen un terç del mercat de cafè europeu, amb un creixement anual de vendes de més del 9%.

 

I quin és el problema d’aquestes càpsules? Bàsicament que suposen un consum innecessari de recursos naturals i energia i que, en acabat de fer-nos el cafè, es converteixen en un residu de difícil gestió. Les càpsules són una barreja d’alumini, plàstic i matèria orgànica. És prou conegut l’impacte ambiental associat a la generació d’alumini.

Si tenim en compte que la proporció d’ús d’alumini a la càpsula és de 3g. per contenir 6g. de cafè, ens podem fer una idea del desaprofitament de recursos naturals que suposa.

 

A més, aquesta barreja de materials dificulta el seu reciclatge fent-lo un procés molt costós i que, per sobre de tot, representa una part molt petita del milions de càpsules-residu que es generen. És obvi que la major part de les càpsules-residu generades van a parar als abocadors, les incineradores i els fons dels nostres mars i oceans.

 

I en aquest punt, hem de tornar a parlar de la responsabilitat ampliada del productor que, tot i ser un principi exigit cada cop més per la Unió Europea, continua estant molt lluny de complir-se. De nou, trobem un producte d’elevat consum i per tant, generador de grans beneficis econòmics per les empreses impulsores, que es posa al mercat sense que ningú li exigeixi ja no que sigui reutilitzable o compostable, sinó sense cap garantia que es recuperarà i es gestionarà com a recurs. El que ens trobem és que la gestió dels milions de càpsules-residu que es generen és assumit pels nostres municipis a través de les recollides de residus municipals amb els costos econòmics que suposen.

 

Per sort, cada vegada hi ha més consumidors i administracions que prenen consciència sobre l’impacte de les càpsules. L’any 2016 la ciutat alemanya d’Hamburg prohibia la compra de càpsules monodosi per les dependències públiques. Recentment, el Govern Balear ha presentat un avantprojecte de llei de residus que inclou també la prohibició de les càpsules no reciclables.

 

És cert que en els darrers anys, han aparegut alternatives a les càpsules d’alumini com ara càpsules reutilitzables o càpsules compostables. Aquestes però suposen encara una petita part del mercat. A més, la millor alternativa és, sempre, no produir residus i en això les cafeteres que hem tingut a casa de tota la vida són les que més en poden ajudar. Igual que amb les càpsules també en tenim una gran varietat: italianes, franceses, alemanyes, turques, express….

 

What else? Zero waste, George! Zero waste…..

 

Rosa Garcia

Doctora en Sostenibilitat

Directora de Rezero

La Blanca ens va escriure un missatge al facebook explicant-nos que estaven intentant portar la iniciativa de l’objectiu #Rezero com a repte al facebook (fb challenge) per arribar a més gent. Us compartim la seva iniciativa així com l’enllaç a facebook.

~ El Repte ~

Hola som en Marcel i la Blanca, i aquí teniu la foto final dels residus que hem generat dues persones en 30 dies. Aquesta iniciativa realment ajuda a prendre consciència de la quantitat de residus que generem en el nostre dia a dia. Amb això, també ens agradaria encetar una demanda política per a una acció sistèmica per reduir els residus a nivell social global.

 

A més a més, ens encantaria poder-vos inspirar i demostrar que reduir residus a mínims és possible. Ens agradaria convidar a tothom, a fer una foto de les vostres deixalles durant 30 dies i convidar a altres amics a apuntar’se al repte.

 

PS. Només hem menjat dos dies a fora durant aquest mes. La majoria dels residus generats eren degut als torrons de nadal que ens van regalar, sinó casi tot és organic o paper reciclable.

 

~ Petita explicació ~

 

Vam sentir a parlar de la iniciativa Objectiu #Rezero al llegir l’article, veure les famílies seleccionades i els residus que generaven. I vam pensar que estaria bé guardar els nostres residus durant un mes per demostrar que és possible reduir molt. Dáquesta manera, tambe podriem convidar a altra gent a intentar-ho, per així generar una cadena, arribar a més gent d’una manera familiar, i ser mes efectius a la hora de ajudar al public a prendre consciencia.

 

La veritat que no hem fet res diferent durant aquest mes, som vegans a la pràctica, comprem les espècies, sabons, desodorants, detergents i altres productes de neteja a granel. La fruita la comprem al mercat, la verdura ens arriba en una capsa (que es reutilitza cada setmana) a casa (local i ecològica). El gra, cereals etc ho comprariem en una tenda a granel, però on vivim no n’hi ha, així que comprem sacs de 5 kg en una cooperativa de consum ecológic i anem omplint pots, un cop acabem els sacs reutilitzem la bossa del sac.

 

Estem encantats de col.laborar en la mesura que podem, i creiem pot ser una iniciativa interessant.

 

Una abraçada

Blanca Racionero Gómez

Fotoimpacte: “4 anys acumulant les seves escombraries”

A l’Objectiu #Rezero vam engrescar a les cinc famílies a guardar els residus que produïen abans de començar el repte i els vam fer una fotografia que ja haureu vist en aquesta pàgina web.

 

Doncs aquest fotògraf, després de quatre anys, va crear una sèrie fotogràfica molt impactant.

 

Al 2011, el fotògraf Antoine Repessé va deixar de llençar la brossa. Quatre anys més tard va començar a convertir aquest punt en una sèrie fotogràfica que va anomenar ‘#365 Unpacked’, que ens desafia a repensar el nostre paper com a consumidors.

 

Durant el període de 4 anys, l’artista basat en Lille ha acumulat més de 70 metres cúbics d’escombraries: 1.600 ampolles de llet, 4.800 rotllos de bany i 800 kg de diaris, tots els quals es va separar per a una visualització amb mé impacte: “Volia donar una dimensió estètica al meu treball”, explica. “L’elecció de classificar les escombraries dóna un efecte gràfic. He intentat produir una imatge perfecta que evoca alguna cosa inquietant”.

 

Amb la seva sèrie, Antoine aborda el principal obstacle per posar en marxa els grans canvis en la gestió dels residus o l’escalfament global: és tan invisible que aquests problemes són en la nostra vida quotidiana: “Sovint se’ns parla de la quantitat de residus que produïm, però crec que l’impacte d’una imatge pot ser més poderós que un munt de paraules “, comenta Repessé. “Espero que el meu projecte pugui inspirar el canvi”, i també ho fem.

Resultats de l’enquesta a xarxes: #copa o #tampons

La setmana passada en motiu del capítol de “les estudiants” de la Websèrie, vam fer la següent pregunta mitjançant una enquesta al facebook i a l’Instagram:
què tries o triaries per a la teva menstruació?
Va guanyar clarament com a tendència l’alternativa de la copa menstrual en contra dels elements d’un sol ús.
 
 
Alguns comentaris interessants extrets al preguntar quin és el principal argument per triar una o una altra opció:
Núria:

+ salut – residus +diners …és un pac molt interessant! jo el que més he agraït és salut, zero infeccions, que abans si que en tenia!

Vívian:

Els tampons són un bon negoci o per lo menys ho han sigut anys enrere, negoci que no vetlla (per variar) per la salut de la dona. Així que en primer lloc ho vaig fer per salut i també pensant en lo poc sostenibles que que resulten per al medi ambient…i quan vaig provar la copa, vaig ser conscient de lo que mestalviava de diners! Sempre em diuen que sembla que treballi per una empresa de copes per com les recomano!!

Ingrid:
Primer salut i després medi ambient. La resta, lògicament, és un plus.
La vaig provar al 2013 i des de aleshores no he tornat a fer servir una altre cosa.
Carla: 
La copa sense dubtar. Ha estat genial el canvi!
Alícia:
Sóc fan de la copa! És un invent fantàstic!
Xevi:
I, a més, a casa l’aprofitem amb aigua del rec de rosers i altres plantes! Un plus de ferro fantàstic per a elles!