Compra sense envasos

Pràcticament tot el que consumim actualment (aliments, productes d’higiene, neteja, papereria…) porta algun envàs o embalatge d’un sol ús. És tal la quantitat i varietat d’envasos que adquirim amb les nostres compres, que arribem a casa carregats de plàstics, cartrons, llaunes…

Però això no ha estat sempre així. I és que no fa pas tant, com sovint recorden molts avis i àvies, els productes es venien pràcticament tots a granel.

Cap als anys 80, per tal de reduir costos econòmics i afavorir la gran distribució, es van eliminar els envasos reutilitzables i es va donar el tret de sortida al deliri dels envasos d’usar i llençar. Els supermercats s’estalviaven les despeses de gestió, que passaven a recaure en la societat a través de les taxes de recollida i tractament de residus. Des de llavors, ens hem tornat addictes a la cultura de l’usar i llençar… Aquest canvi ha estat motivat per molts factors, entre d’altres la reducció en el consum de producte fresc i la seva substitució per menjars preparats i precuinats, amb el corresponent augment dels envasos associats.

Realment calen tants envasos? Si bé per preservar alguns productes de vegades és necessari un envàs, això no justifica la seva proliferació desmesurada ni que l’única opció sigui d’usar i llençar. De fet, bona part dels embolcalls tenen un ús més publicitari que funcional, per tant en realitat són innecessaris.

Afortunadament hi ha una nova corrent que defuig la bogeria del sobreenvasat. Els últims anys està ressorgint la compra a granel i la tornada als mercats.

El creixement d’aquesta tendència també s’atribueix a la preocupació, cada cop més gran, de la procedència i qualitat del que es menja. Els aliments ecològics i de proximitat es valoren cada cop més, i l’alimentació saludable amb la finalitat de prevenir malalties cada dia està més present en la nostra societat.

El fet és que cada cop hi ha més llocs on poder comprar sense envasos des de fruita i verdura, llegums, cereals, mels, olives a vins, sabons o detergents.

 

Comprar a granel i el medi ambient

La majoria d’envasos que utilitzem són de plàstic d’un sol ús. Es fabriquen a partir del petroli, un recurs no renovable, mitjançant uns processos altament contaminants. Molts productes estan formats per una barreja de materials, de vegades plàstics de diferents tipus, cosa que en condiciona el seu reciclatge. A més, els plàstics no són biodegradables i, si acaben a l’entorn (com passa amb les tones de plàstic que hi ha al mar), hi romanen durant segles. Si no es reciclen i acaben a la l’abocador o la incineradora, també contaminen. Quan els plàstics es cremen emeten substàncies tòxiques com dioxines, àcid clorhídric, metalls pesants i gasos amb efecte d’hivernacle com el diòxid de carboni.

Els envasos de vidre són una millor opció en tant que la majoria són 100% reciclables, tot i que no tots es recullen selectivament. I no hem d’oblidar que el reciclatge sovint comporta processos complexos, costosos i una despesa energètica.

El millor és optar per productes sense envasar o amb envasos reutilitzables, que disminueixen dràsticament la producció de brossa i així reduïm la pressió sobre el nostre entorn.

A més, la majoria de comerços de venda a granel potencien el producte de proximitat, i de vegades ecològic.

Amb la compra a granel, podem adquirir just el que necessitem i evitar llençar menjar perquè s’ha fet malbé.

 

Què ens estalviem en comprar sense envasos?

La crisi econòmica en la que vivim des de fa uns anys ha contribuït a canviar alguns hàbits. I és que comprar a granel permet controlar més la despesa i no comprar tant a la lleugera productes que després es faran malbé, per tant també evita que acabem llençant menjar. A més cada client és lliure d’endur-se la quantitat que més s’adeqüi a les seves necessitats i butxaca. A més, evitem pagar els envasos que de vegades ens cobren a preu de producte, com és el cas d’alguns aliments que es venen preparats en safata i on el preu inclou el pes de l’envàs a preu, per exemple, de bacallà.

A més, els productes sense envasos permeten estalviar costos als productors, distribuïdors i botiguers. I per suposat, també es redueix el cost de les administracions públiques en la gestió dels residus.

 

Menja sa, menja granel!

El consum d’avui dia ens porta a consumir productes preparats, precuinats i amb molts conservants perquè aguantin millor, tot i els envasos que suposadament fan aquesta funció. El productes dels mercats i dels comerços a granel acostumen a ser saludables. El consum de productes a granel sovint està associada a una alimentació basada en productes d’alt valor nutricional: frescos, secs, cuinats sense additius.

Estàs tip o tipa de bosses de plàstic, safates, brics, llaunes, ampolles…?

Que a casa teva no s’acumulin envasos és fàcil si compres a granel.

Aquí tens el secret!


  1. Kit recomanable: bossa de roba amb nanses i sense nanses reutilitzables, carretó, carmanyoles de diferents mides, oueres.
  2. Planifica la teva compra i no t’oblidis de les bosses de tela el carretó o el cabàs
  3. Porta carmanyoles, pots de vidre, bossetes de roba per a la comprar carn, peix, formatge, llegums, pasta, cereals, farina, fruita seca. És pràctic i pots guardar els aliments directament en arribar a casa. Pots reutilitzar pots de vidre d’altres aliments.
  4. Cansat de menjar sempre el mateix? Hi ha botigues a granel on pots trobar una gran varietat, fins a 2000 referències entre cereals, llegums, mels, llaminadures, farines.., o 40 tipus diferents d’olives!
  5. Pots escollir la quantitat exacta que desitgis i veure clarament el que compres i valorar fàcilment la qualitat del producte.
  6. Fes barri! Els productes a granel acostumen a comprar-se a comerços de barri especialitzats, així que reforcem l’economia local del petit comerç i els mercats municipals, i els productes de proximitat.
  7. Si al barri tens botigues de sabons i detergents a granel, ves-hi amb el teu envàs.
  8. Evitant els envasos d’un sol ús no només beneficia la teva butxaca i el nostre entorn, sinó que també estalviaràs viatges als contenidors.

Mira si la botiga del teu barri té el Distintiu de Comerç Verd. Els comerços que el tenen, segur que t’ofereixen els productes a granel.

Les normatives per a la prevenció

Responsabilitats i mesures per fomentar la venda a granel i l’ús d’envasos reutilitzables en la indústria, la distribució i el consum

Reclamem més oferta de productes a granel i en envasos reutilitzables per garantir el dret del consumidor a comprar sense residus. Es podria afavorir la venda de productes a granel, per exemple rebaixant als comerços la taxa de residus.

A vegades sembla que nosaltres com a consumidors/es som els principals responsables de la generació de residus, com si tot depengués de nosaltres. És veritat que l’opció de compra que escollim determinarà la quantitat de brossa que generem, però aquesta opció també va molt lligada a l’oferta dels establiments. Així que no ens enganyem, des dels productors fins les grans distribuïdores tenen part de responsabilitat, i per suposat també les administracions que tenen una arma molt potent per fer canviar les coses: la creació de normatives.

Què fan les administracions públiques per combatre la febre dels envasos? Quins incentius existeixen a dia d’avui per reduir-ne l’ús?

La veritat és que no hi ha un marc legal amb objectius i mesures vinculants contundents per reduir els envasos. S’hauria de fomentar més la responsabilitat ampliada del productor. Tot i això, hi ha casos concrets de països europeus que han creat mesures més restrictives, com Noruega, on s’aplica una taxa sobre els envasos d’un sol ús.

En alguns països com Alemanya els supermercats tenen l’obligatorietat de posar papereres on els consumidors puguin deixar els envasos que no volen. A Catalunya està prohibida la distribució gratuïta de bosses de plàstic de caixa, i caldrà veure si la mesura és suficient per assolir els objectius de reducció de la normativa europea.

Què és i que t’aporta l’estil de vida Residu Zero?

En el cas de les persones s’aconsegueix l’objectiu Residu Zero a partir d’un estil de vida que posa consciència sobre els nostres actes de consum i de gestió dels residus a casa, amb repercussions positives directes per la nostra butxaca, la nostra salut i la del medi ambient:

L’important no és el que posseeixo, és el que visc

Aplicar el Residu Zero permet trencar amb el fet de comprar allò que la publicitat em fa creure que és bo per a nosaltres o les superofertes innecessàries. Com a consumidors, tenim més control sobre la nostra vida i sabem més sobre el que tenim. Aquesta és la part potser més satisfactòria, fins i tot més que reduir els residus.

El Residu Zero és un motor econòmic

A través de l’estil de vida Residu Zero, el consumidor dóna suport a productors i comerços locals, empreses que reparen i a tota la comunitat que fa que una ciutat sigui més habitable i càlida. La indústria local i emprenedors es beneficien directament del sistema i la ciutadania es torna un actor directe del capital local.

El Residu Zero ens estalvia diners i temps

Planificar la compra, reduir el consum de productes innecessaris, optar per un model d’oci no basat en el consum material… Això significa disposar de més temps per a nosaltres i estalviar diners que pots invertir en espais de creixement personal, relacions humanes i bons moments amb aquells que estimes.

Residu Zero vol dir menys residus i, per tant, menys danys mediambientals

Reciclar no és la solució al problema dels residus. Evitar els embalatges i els productes d’usar i llençar, evitar els productes d’higiene i neteja amb components no naturals, participar de les recollides selectives i reduir el malbaratament alimentari es tradueix en la reducció d’impactes relacionats amb la generació de residus i en l’esgotament dels recursos naturals.

El Residu Zero és saludable

Un consum conscient està sovint associat a productes naturals, sense químics, de proximitat, sense envasos plàstics… que disminueixen la càrrega tòxica dels nostres residus. El Residu Zero també implica reduir el tractament finalista de les nostres deixalles (abocadors i incineradores) i per tant millorar la nostra salut i la del medi ambient.

El Residu Zero crea comunitat

Enforteix el teixit social: les xarxes d’intercanvi i de segona mà, els establiments de reparació, les botigues a granel, els comerços i mercats de proximitat, el compostatge comunitari, l’emprenedoria social… Totes són plataformes magnífiques per a teixir relacions, complicitats i debats conscients.

El Residu Zero torna al sòl el que és del sòl

Tant si recollim selectivament l’orgànica com si fem compostatge casolà contribuïm a reduir l’impacte dels residus i aconseguim un recurs natural (el compost) molt necessari per als nostres sòls. A més, si fas el teu propi compost pots utilitzar-lo per a cultivar el teus propis aliments.

El Residu Zero és un camí per no contribuir a alguns conflictes socials i ambientals del planeta

Amb el consum responsable de determinats productes (aparells electrònics, mobiliari etc), l’adquisició de productes de segona mà com la roba i la reparació dels aparells elèctrics i electrònics evitem l’extracció de recursos naturals sovint associats a conflictes bèl·lics i d’explotació laboral del planeta.

El Residu Zero ajuda a les persones a connectar amb l’essència de la vida

Amb Residu Zero prenem més consciència de com el nostre consum impacta al planeta i ens empoderem per prendre decisions millors per a una vida més senzilla i el futur de la humanitat. El Residu Zero ens fa sentir més vius.

Residu Zero és un objectiu pragmàtic i visionari, que guia les persones a imitar els cicles de la natura, on tots els residus són recursos.

 

Forma part d’un moviment internacional que aglutina cada cop més ciutadans, organitzacions, empreses i administracions que volen avançar cap a un nou model de societat.


 

Residu Zero significa dissenyar i gestionar productes i processos per reduir el volum i la toxicitat dels residus i materials, conservar i recuperar tots els recursos, i no cremar-los ni enterrar-los. La implementació del Residu Zero evita l’abocament de residus a terra, aigua o aire i que són una amenaça per a la salut planetària, humana, animal o vegetal.

 

Definició de l’Aliança Internacional Zero Waste

“Residu Zero” no vol dir necessàriament que no hi hagi cap residu. Del que es tracta és:

 

– D’avançar cap a una economia circular en que tot residu pugui ser transformat en matèria primera des d’un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat

– i d’evitar:

a. La generació de residus que poden ser evitats.

b. La disposició de residus en abocadors i incineradores que poden ser reutilitzats, reparats, reciclats o compostats,

c. La generació –via redisseny- dels residus que no puguin ser assimilats pel medi i,

d. Els residus pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte.

e. Reduir els residus comporta també evitar les emissions equivalents de CO2 en un procés de “descarbonització” de l’economia.

Es pot viure sense generar escombraries? Aquest és el repte Objectiu #Rezero que hem plantejat a 5 famílies durant un mes.

Les seves vivències se seguiran en cinc capítols, una sèrie per internet en què les càmeres entren a casa seva.

La sèrie s’estrena el 15 de gener, però hem presentat a tv3 el capítol pilot en plena època nadalenques i de rebaixes per conscienciar precisament en uns dies en què es generen més residus.

 

Veure la notícia

Culets sense plàstic

Avui en dia la majoria de gent que té un nadó fa servir bolquers d’usar i llençar sense parar-se a pensar en com afecten l’entorn, la butxaca i la salut dels més petits.
Tots busquem la comoditat, i aquest és el punt fort dels bolquers d’un sol ús, però aquests articles d’higiene infantil alhora tenen moltes contrapartides:  aquests bolquers esdevenen ràpidament escombraries (cada nadó en genera més d’una tona al llarg de 24 mesos!) i suposen una gran despesa econòmica.

Els món dels bolquers ha evolucionat força al llarg dels darrers 70 anys. La generació que actualment són avis van dur bolquers que bàsicament eren draps de tela i es rentaven a mà perquè no hi havia rentadores. Com que no eren impermeables, s’havien de canviar molt sovint i fàcilment tacaven la roba del nadó o del llit. Els anys 50 van aparèixer els primers bolquers d’usar i llençar, que aleshores eren un article de luxe, i els anys 70 van esdevenir més econòmics i es van popularitzar pel fet de ser impermeables i per la comoditat que suposava no haver-los de rentar. Darrerament torna el concepte de bolquer reutilitzable però modernitzat, ja que s’ha innovat molt en aquest àmbit desenvolupant parts exteriors impermeables i parts interiors de materials naturals absorbents, i el mercat ofereix models adaptats a totes les necessitats i fàcils de rentar a la rentadora.

El bolquer de tela reutilitzable és l’alternativa moderna, pràctica i sostenible per al planeta, l’economia domèstica i la salut dels nostres fills.

 

Els bolquers i el medi ambient

Com bona part dels productes que consumim, el primer problema és l’ús massiu de matèries primeres que requereix la seva fabricació. La majoria dels bolquers d’un sol ús (que acostumen a tenir tres capes per ser el màxim eficients) estan fets de plàstics sintètics, cel·lulosa i gels superabsorbents (SAP) per a la part absorbent. De les tres capes de materials diferents, concretament la primera sol ser de polipropilè i impedeix el retorn de la humitat, la segona de cel·lulosa en flocs i una capa exterior impermeable de polietilè. A més dels gels superabsorbents, també incorporen adhesius i gomes elàstiques. Com és sabut, els plàstics (i encara més els d’un sol ús) no són materials respectuosos amb l’entorn, ja que provenen del petroli, un recurs no renovable.  A més a més, l’ús massiu de cel·lulosa contribueix a desforestar els boscos, emet gasos amb efecte d’hivernacle i consumeix molta aigua dolça.

Quan els bolquers arriben a les nostres mans ens pensem que ens salven la vida perquè ens ajuden amb el dia a dia dels nostres nadons, i un cop utilitzats els llencem a les escombraries i ens n’oblidem per sempre. Però desprès del nostre ús el problema segueix.

Es calcula que els primer 24 mesos de vida un sol nadó genera 1.050kg de bolquers, més d’una tona!

Si multipliquem això per la quantitat de nadons de la vostra ciutat, país o continent… la xifra és astronòmica! Actualment a Catalunya els bolquers representen l’1.75% del total de residus municipals. Aquest percentatge aparentment pot semblar poca cosa, però és una quantitat significativa de deixalles que malmet el nostre entorn. Els bolquers d’un sol ús no es poden reciclar (tècnica i econòmicament) degut a la barreja de materials que contenen, per tant el seu destí final és un abocador o una incineradora, on entre d’altres perjudicis, s’emeten gasos amb efecte d’hivernacle. D’altra banda, suposa una gran despesa per a les administracions públiques que han de gestionar les tones de bolquers com a  residus.

 

Sortosament hi ha alternatives!

L’alternativa més comú són els bolquers reutilitzables. Cotó, cànem, una barreja dels dos i microfibres són els materials més utilitzats per la part absorbent, i plàstics i tela de fibres naturals pel cobertor. Aquests es poden rentar i no generen residus. Els únics residus són els excrements dels nadons, que es poden llençar pel vàter igual que els nostres. Alguns utilitzen una tela o forro entre la pell i el bolquer perquè sigui més fàcil recollir les caques, però tampoc genera residus perquè poden ser rentables o d’un sol ús però degradables.

Pot semblar que al rentar-los s’acabi igualant el volum d’aigua i energia utilitzats per produir els bolquers d’un sol ús, però si utilitzem rentadores eficients, plenes i assequem els bolquers al sol la despesa és inferior.

La producció de bolquers reutilitzables no només estalvia contaminació i residus, sinó que la seva fabricació no és tan massiva i es fa a petita escala. Si el consum és de proximitat també es redueix l’emissió de gasos associat al transport. I, per suposat, aquesta alternativa pot evitar fins a 1000 kg els residus per nadó i, per tant, la contaminació i la despesa pública relacionades amb la seva gestió.

 

Els bolquers i la salut

Si hi ha una cosa que preocupa els pares i mares quan tenen un nadó és la seva salut i benestar. Quan a l’ús de bolquers, la millor alternativa per garantir les dues coses són els reutilitzables. Ja que tant la composició com el sistema d’absorció d’aquests són molt més naturals.

Aquests bolquers, no només ofereixen més comoditat, sinó que protegeixen els nostres infants de químics tòxics, irritants i al·lèrgens com el SAP (gels superabsorbents) entre altres. A més a més, tenen una millor transpiració i mantenen la humitat i temperatura adequada a la zona genital, molt important en els nens ja que si fos massa elevada podria afectar la seva fertilitat.

Els nadons que utilitzen bolquers reutilitzables aprenen abans a controlar els esfínters i per tant deixen abans els bolquers, ja que perceben més la humitat i són més conscients del que excreten i del seu cos.

 

Els bolquers i l’economia

A primer cop d’ull pot semblar que els bolquers reutilitzables siguin més cars, però no ens deixem enganyar per les aparences. Només calen uns 20 bolquers de roba per nadó (pot variar segons el model), mentre que amb l’opció d’un sol ús un nadó consumeix més de 5.000 bolquers. Per tant és evident que els primers permeten un gran estalvi econòmic. A més a més, els bolquers reutilitzables es poden usar en un segon nadó, atès que tenen una vida mitja de fins a 4 anys.

Existeixen estudis econòmics sobre la despesa que suposa cada opció. L’any 2008 l’Agència de Residus de Catalunya va encarregar a Rezero que elaborés un estudi de l’estalvi econòmic associat a la prevenció de residus a la llar, el qual va concloure un estalvi superior a 600€ anuals per família que opta pels bolquers reutilitzables enfront dels d’un sol ús. Mentre el cost pel primer nadó amb bolquers d’un sol ús era de 1448,67€ aproximadament, amb els més barats dels reutilitzables sortia per 445,13€ aprox. Si es té una segona criatura no solapada amb la primera i es poden reutilitzar els bolquers, la despesa total per aquest dos fills seria de 3000,52€ fent ús de bolquers no reutilitzables i de 445,13€ amb els reutilitzables. Tot això pot variar si es fan servir diferents talles o si s’utilitzen bolquers reutilitzables de talla única i adaptables, que al final és l’opció que surt més econòmica.

Passar dels bolquers contaminants, cars i poc saludables als ecològics és fàcil amb els bolquers reutilitzables.

Aquí tens el secret!


  1. Kit recomanable: 20 bolquers reutilitzables
  2. Cada quan canvio de bolquer el meu nadó? Hi ha que estan obsessionats en canviar el bolquer molt sovint i d’altres que allarguen molt. En qualsevol cas, el culet de la majoria de nadons està confortable amb pocs bolquers al dia.
  3. On llenço les caques del meu nadó? Es poden llençar al vàter, igual que els excrements d’adult. Si fem servir algun paper absorbent d’un sol ús per contenir la femta entre la pell i el bolquer, convé que siguin compostables (identificats amb aquest símbol) i llençar-ho al rebuig.
  4. Com rentar-los sense morir en l’intent. Se’n poden acumular fins que convingui fer una rentadora, per exemple, una al dia o cada dos dies. És recomanable no barrejar la roba del nadó amb altra roba, utilitzar sabó suau i no fer servir suavitzant. A casa el programa de rentat que es fa servir habitualment per a la resta de la roba és suficient.
  5. Eixugat a l’aire o amb secadora? Sempre que es pugui, és molt millor eixugar-los estesos a l’aire que a la secadora, que consumeix molt i pot deteriorar els bolquers.

Quins tipus trio i on els puc trobar? Aquí disposeu de més informació

Les normatives per a la prevenció

Normatives per obligar els fabricants a que redissenyin els productes per fer-los duradors, reutilitzables, reciclables i lliures de tòxics.

Multar als productors que no ho portin a terme. És el cas de les bolquers d’un sol ús que actualment no es reciclen.

Més informació

Quan tenim un nadó utilitzem bolquers i no ens aturem a pensar en tot el que comporten pel nostre entorn aquests articles d’higiene personal.

En tota producció, el primer problema és l’ús massiu de matèries primeres. Per a fabricar bolquers d’usar i llençar -que requereixen fins a tres capes per arribar a ser eficients!!- s’utilitzen plàstics sintètics i cel·lulosa i gels superabsorbents (SAP) per la part absorbent. Com ja coneixem, els plàstics amb usos tan efímers són molt contaminants, ja que provenen del petroli i al tenir una vida tan curta i no ser reciclats embruten aigües continentals, sòls i mars. A més a més, l’ús massiu de cel·lulosa comporta desforestació, emissió de gasos i un gran ús d’aigua dolça.

 

Ens tenen inculcat, que els bolquers arriben a les nostres mans per a salvar-nos la vida, però un cop utilitzats els llencem a les escombraries i ens oblidem d’ells per sempre. Però desprès del nostre ús el problema segueix.

 

Es calcula que un nadó genera 1050kg de bolquers els primer 24 mesos. Actualment els bolquers representen el 1.75% del total de residus municipals (Catalunya). Això no només suposa una gran despesa per l’administració en la gestió sinó també un increïble impacte en el nostre entorn, ja que no es poden reciclar degut a la barreja de materials. El seu destí són els abocadors on la matèria orgànica es descompon, contamina les aigües i produeix un gas molt d’efecte hivernacle, el metà (CH4), i la part de plàstic no desapareix fins passats uns 200 anys. O poden acabar en incineradores on l’emissió de gasos d’efecte hivernacle augmenta.

 

Que no s’estengui el pànic: hi ha alternatives!!

L’alternativa més comú a aquest problema són els bolquers reutilitzables. Cotó, cànem, una barreja dels dos i microfibres són els materials més utilitzats per la part absorbent i plàstics i tela pel protector. El que diferencia aquests bolquers dels altres és que aquests es poden rentar i no generen residus. Els únics residus són els excrements dels nadons que es poden llençar pel vàter igual que els nostres. Alguns utilitzen una tela o forro entre la pell i el bolquer perquè sigui més fàcil recollir les caques, però tampoc genera residus perquè poden ser rentables o d’un sol ús però degradables.

 

Hi ha algunes persones que pensen que al rentar-los es pot acabar igualant el volum d’aigua i energia utilitzats per produir els primers, però si utilitzem rentadores eficients, plenes i assequem els bolquers al sol la despesa és inferior.

No només s’estalvia tota la contaminació i generació de residus en la producció, sinó que a més a més aquesta no és tan massiva i es fa en petita escala. D’aquesta manera el consum acostuma a ser de proximitat reduint així també l’emissió de gasos degut al transport. I per suposat, aquesta alternativa pot reduir fins a 1000 kg els residus generats per un nadó i per tant la despesa econòmica en la gestió i l’espai per la deposició d’aquests, a part de la contaminació.

 

Article de Laura Sanz (coordinació Anna Peña)

Millor pel bebè, per tu i pel medi ambient

La primera paraula que va dir la Martina no va ser papa, ni tete, ni Xavi. Va ser no.

moda infantil, bolquers de roba, bolquers reutilitzables, residu zero, consum

Aquella tarda, la nena havia estrenat els bolquers reutilitzables que li havia fet el iaio, que tenia molta traça amb el fil i l’agulla i gust de sobres a l’hora de triar les teles. El Xavi i la Martina eren a casa. Era l’hora del bany. Ella jeia al canviador, i ell es barallava per poder-la despullar i ficar-la dins la banyera abans que l’aigua es refredés. La nena agitava les cames i clavava puntades de peu a l’aire, i deia que no, que no i que no, i es retorçava sobre el canviador cada cop que son pare feia l’intent de treure-li els bolquers.
I l’aigua de la banyera es va refredar. I la Martina se’n va anar a dormir amb aquells mateixos bolquers posats.
Passada la mitjanit, que era quan la nena dormia més profundament, el Xavi va acostar-se al bressol. Va començar a desbotonar-li el pijamet i, tot seguit, els bolquers. Li va netejar el culet. Arran del drama viscut aquella tarda, i per estalviar-se problemes, va decidir tornar als bolquers d’un sol ús. I quan estava a punt d’enganxar l’últim extrem de la cinta adhesiva del bolquer, del bressol va esclatar un «No!». Llavors, quatre xiscles eixordadors i una ràfega de cinquanta nos van ressonar per tot el pis. I en la foscor, la Martina mirava son pare amb uns ulls que semblaven ganivets.

I en la foscor, la Martina mirava son pare amb uns ulls que semblaven ganivets.

Cagat de por i patint per no espantar els veïns, el Xavi va afanyar-se a posar-li els bolquers de tela altra vegada, amb un absorbent net. Aquest cop, la Martina es va deixar fer, en silenci. Semblava un angelet. I es va adormir.
Al menjador, el Xavi es va servir un whisky doble. Va fer una recerca exhaustiva per Internet per esbrinar què coi li passava a la seva filla, però no va trobar cap explicació psicològica que li resultés convincent. No creia en les possessions infernals, però que la seva filla en fos víctima li va semblar, en aquells moments, més que plausible. Va buscar el telèfon d’algun exorcista especialitzat en criatures i el va anotar en un paper. Abans de telefonar-li, va fer un truc a son pare, a qui li va explicar el cas amb pèls i senyals.
―Xavi, fill. Deixa’t d’exorcismes. El que passa és que la teva nena ha sortit a son pare: és una presumida. I que jo faig uns bolquers que desperten passions…!
El pare reia, a l’altra banda del telèfon.
―No sé amb quines històries em véns, ara, papa. T’anuncio que la Martina és l’encarnació de Satanàs! I en comptes de proposar-me solucions, aprofites la mínima excusa per tirar-te floretes!?
―Vols solucions? Tindràs solucions. Ara, vés a dormir. Això sí, posa’t un crucifix a la tauleta de nit, per si de cas…!
El Xavi va sentir com al pare se li escapava el riure. I va penjar el telèfon, emprenyat. L’endemà, el pare es va presentar a casa amb un assortiment de bolquers reutilitzables de tots colors, fets per ell. I la Martina els va rebre amb rialles angelicals. Semblava un cotonet fluix de sucre. Fins que, mesos més tard, va arribar el moment que el Xavi temia més: el dia que li havien de retirar els bolquers.