Pràcticament tot el que consumim actualment (aliments, productes d’higiene, neteja, papereria…) porta algun envàs o embalatge d’un sol ús. És tal la quantitat i varietat d’envasos que adquirim amb les nostres compres, que arribem a casa carregats de plàstics, cartrons, llaunes…

Però això no ha estat sempre així. I és que no fa pas tant, com sovint recorden molts avis i àvies, els productes es venien pràcticament tots a granel.

Cap als anys 80, per tal de reduir costos econòmics i afavorir la gran distribució, es van eliminar els envasos reutilitzables i es va donar el tret de sortida al deliri dels envasos d’usar i llençar. Els supermercats s’estalviaven les despeses de gestió, que passaven a recaure en la societat a través de les taxes de recollida i tractament de residus. Des de llavors, ens hem tornat addictes a la cultura de l’usar i llençar… Aquest canvi ha estat motivat per molts factors, entre d’altres la reducció en el consum de producte fresc i la seva substitució per menjars preparats i precuinats, amb el corresponent augment dels envasos associats.

Realment calen tants envasos? Si bé per preservar alguns productes de vegades és necessari un envàs, això no justifica la seva proliferació desmesurada ni que l’única opció sigui d’usar i llençar. De fet, bona part dels embolcalls tenen un ús més publicitari que funcional, per tant en realitat són innecessaris.

Afortunadament hi ha una nova corrent que defuig la bogeria del sobreenvasat. Els últims anys està ressorgint la compra a granel i la tornada als mercats.

El creixement d’aquesta tendència també s’atribueix a la preocupació, cada cop més gran, de la procedència i qualitat del que es menja. Els aliments ecològics i de proximitat es valoren cada cop més, i l’alimentació saludable amb la finalitat de prevenir malalties cada dia està més present en la nostra societat.

El fet és que cada cop hi ha més llocs on poder comprar sense envasos des de fruita i verdura, llegums, cereals, mels, olives a vins, sabons o detergents.

Comprar a granel i el medi ambient

La majoria d’envasos que utilitzem són de plàstic d’un sol ús. Es fabriquen a partir del petroli, un recurs no renovable, mitjançant uns processos altament contaminants. Molts productes estan formats per una barreja de materials, de vegades plàstics de diferents tipus, cosa que en condiciona el seu reciclatge. A més, els plàstics no són biodegradables i, si acaben a l’entorn (com passa amb les tones de plàstic que hi ha al mar), hi romanen durant segles. Si no es reciclen i acaben a la l’abocador o la incineradora, també contaminen. Quan els plàstics es cremen emeten substàncies tòxiques com dioxines, àcid clorhídric, metalls pesants i gasos amb efecte d’hivernacle com el diòxid de carboni.

Els envasos de vidre són una millor opció en tant que la majoria són 100% reciclables, tot i que no tots es recullen selectivament. I no hem d’oblidar que el reciclatge sovint comporta processos complexos, costosos i una despesa energètica.

El millor és optar per productes sense envasar o amb envasos reutilitzables, que disminueixen dràsticament la producció de brossa i així reduïm la pressió sobre el nostre entorn.

A més, la majoria de comerços de venda a granel potencien el producte de proximitat, i de vegades ecològic.

Amb la compra a granel, podem adquirir just el que necessitem i evitar llençar menjar perquè s’ha fet malbé.

Què ens estalviem en comprar sense envasos?

La crisi econòmica en la que vivim des de fa uns anys ha contribuït a canviar alguns hàbits. I és que comprar a granel permet controlar més la despesa i no comprar tant a la lleugera productes que després es faran malbé, per tant també evita que acabem llençant menjar. A més cada client és lliure d’endur-se la quantitat que més s’adeqüi a les seves necessitats i butxaca. A més, evitem pagar els envasos que de vegades ens cobren a preu de producte, com és el cas d’alguns aliments que es venen preparats en safata i on el preu inclou el pes de l’envàs a preu, per exemple, de bacallà.

A més, els productes sense envasos permeten estalviar costos als productors, distribuïdors i botiguers. I per suposat, també es redueix el cost de les administracions públiques en la gestió dels residus.

Menja sa, menja granel!

El consum d’avui dia ens porta a consumir productes preparats, precuinats i amb molts conservants perquè aguantin millor, tot i els envasos que suposadament fan aquesta funció. El productes dels mercats i dels comerços a granel acostumen a ser saludables. El consum de productes a granel sovint està associada a una alimentació basada en productes d’alt valor nutricional: frescos, secs, cuinats sense additius.

Avui en dia la majoria de gent que té un nadó fa servir bolquers d’usar i llençar sense parar-se a pensar en com afecten l’entorn, la butxaca i la salut dels més petits.

Tots busquem la comoditat, i aquest és el punt fort dels bolquers d’un sol ús, però aquests articles d’higiene infantil alhora tenen moltes contrapartides:  aquests bolquers esdevenen ràpidament escombraries (cada nadó en genera més d’una tona al llarg de 24 mesos!) i suposen una gran despesa econòmica.

Els món dels bolquers ha evolucionat força al llarg dels darrers 70 anys. La generació que actualment són avis van dur bolquers que bàsicament eren draps de tela i es rentaven a mà perquè no hi havia rentadores. Com que no eren impermeables, s’havien de canviar molt sovint i fàcilment tacaven la roba del nadó o del llit. Els anys 50 van aparèixer els primers bolquers d’usar i llençar, que aleshores eren un article de luxe, i els anys 70 van esdevenir més econòmics i es van popularitzar pel fet de ser impermeables i per la comoditat que suposava no haver-los de rentar. Darrerament torna el concepte de bolquer reutilitzable però modernitzat, ja que s’ha innovat molt en aquest àmbit desenvolupant parts exteriors impermeables i parts interiors de materials naturals absorbents, i el mercat ofereix models adaptats a totes les necessitats i fàcils de rentar a la rentadora.

El bolquer de tela reutilitzable és l’alternativa moderna, pràctica i sostenible per al planeta, l’economia domèstica i la salut dels nostres fills.

Els bolquers i el medi ambient

Com bona part dels productes que consumim, el primer problema és l’ús massiu de matèries primeres que requereix la seva fabricació. La majoria dels bolquers d’un sol ús (que acostumen a tenir tres capes per ser el màxim eficients) estan fets de plàstics sintètics, cel·lulosa i gels superabsorbents (SAP) per a la part absorbent. De les tres capes de materials diferents, concretament la primera sol ser de polipropilè i impedeix el retorn de la humitat, la segona de cel·lulosa en flocs i una capa exterior impermeable de polietilè. A més dels gels superabsorbents, també incorporen adhesius i gomes elàstiques. Com és sabut, els plàstics (i encara més els d’un sol ús) no són materials respectuosos amb l’entorn, ja que provenen del petroli, un recurs no renovable.  A més a més, l’ús massiu de cel·lulosa contribueix a desforestar els boscos, emet gasos amb efecte d’hivernacle i consumeix molta aigua dolça.

Quan els bolquers arriben a les nostres mans ens pensem que ens salven la vida perquè ens ajuden amb el dia a dia dels nostres nadons, i un cop utilitzats els llencem a les escombraries i ens n’oblidem per sempre. Però desprès del nostre ús el problema segueix.

Es calcula que els primer 24 mesos de vida un sol nadó genera 1.050kg de bolquers, més d’una tona!

Si multipliquem això per la quantitat de nadons de la vostra ciutat, país o continent… la xifra és astronòmica! Actualment a Catalunya els bolquers representen l’1.75% del total de residus municipals. Aquest percentatge aparentment pot semblar poca cosa, però és una quantitat significativa de deixalles que malmet el nostre entorn. Els bolquers d’un sol ús no es poden reciclar (tècnica i econòmicament) degut a la barreja de materials que contenen, per tant el seu destí final és un abocador o una incineradora, on entre d’altres perjudicis, s’emeten gasos amb efecte d’hivernacle. D’altra banda, suposa una gran despesa per a les administracions públiques que han de gestionar les tones de bolquers com a  residus.

Sortosament hi ha alternatives!

L’alternativa més comú són els bolquers reutilitzables. Cotó, cànem, una barreja dels dos i microfibres són els materials més utilitzats per la part absorbent, i plàstics i tela de fibres naturals pel cobertor. Aquests es poden rentar i no generen residus. Els únics residus són els excrements dels nadons, que es poden llençar pel vàter igual que els nostres. Alguns utilitzen una tela o forro entre la pell i el bolquer perquè sigui més fàcil recollir les caques, però tampoc genera residus perquè poden ser rentables o d’un sol ús però degradables.

Pot semblar que al rentar-los s’acabi igualant el volum d’aigua i energia utilitzats per produir els bolquers d’un sol ús, però si utilitzem rentadores eficients, plenes i assequem els bolquers al sol la despesa és inferior.

La producció de bolquers reutilitzables no només estalvia contaminació i residus, sinó que la seva fabricació no és tan massiva i es fa a petita escala. Si el consum és de proximitat també es redueix l’emissió de gasos associat al transport. I, per suposat, aquesta alternativa pot evitar fins a 1000 kg els residus per nadó i, per tant, la contaminació i la despesa pública relacionades amb la seva gestió.

Els bolquers i la salut

Si hi ha una cosa que preocupa els pares i mares quan tenen un nadó és la seva salut i benestar. Quan a l’ús de bolquers, la millor alternativa per garantir les dues coses són els reutilitzables. Ja que tant la composició com el sistema d’absorció d’aquests són molt més naturals.

Aquests bolquers, no només ofereixen més comoditat, sinó que protegeixen els nostres infants de químics tòxics, irritants i al·lèrgens com el SAP (gels superabsorbents) entre altres. A més a més, tenen una millor transpiració i mantenen la humitat i temperatura adequada a la zona genital, molt important en els nens ja que si fos massa elevada podria afectar la seva fertilitat.

Els nadons que utilitzen bolquers reutilitzables aprenen abans a controlar els esfínters i per tant deixen abans els bolquers, ja que perceben més la humitat i són més conscients del que excreten i del seu cos.

Els bolquers i l’economia

A primer cop d’ull pot semblar que els bolquers reutilitzables siguin més cars, però no ens deixem enganyar per les aparences. Només calen uns 20 bolquers de roba per nadó (pot variar segons el model), mentre que amb l’opció d’un sol ús un nadó consumeix més de 5.000 bolquers. Per tant és evident que els primers permeten un gran estalvi econòmic. A més a més, els bolquers reutilitzables es poden usar en un segon nadó, atès que tenen una vida mitja de fins a 4 anys.

Existeixen estudis econòmics sobre la despesa que suposa cada opció. L’any 2008 l’Agència de Residus de Catalunya va encarregar a Rezero que elaborés un estudi de l’estalvi econòmic associat a la prevenció de residus a la llar, el qual va concloure un estalvi superior a 600€ anuals per família que opta pels bolquers reutilitzables enfront dels d’un sol ús. Mentre el cost pel primer nadó amb bolquers d’un sol ús era de 1448,67€ aproximadament, amb els més barats dels reutilitzables sortia per 445,13€ aprox. Si es té una segona criatura no solapada amb la primera i es poden reutilitzar els bolquers, la despesa total per aquest dos fills seria de 3000,52€ fent ús de bolquers no reutilitzables i de 445,13€ amb els reutilitzables. Tot això pot variar si es fan servir diferents talles o si s’utilitzen bolquers reutilitzables de talla única i adaptables, que al final és l’opció que surt més econòmica.