El dimarts 22 de maig va tenir lloc la cerimònia d’entrega dels premis anuals de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Rezero va obtenir el premi al millor projecte de prevenció de residus entre totes les ONG europees presentades. Vam ser premiades pel nostre projecte de Websèrie  “Objectiu Rezero”- Jo Soc Coco, com ja sabeu una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies accepten el repte de no produir escombraries en 30 dies. Volem compartir el premi #EWWR amb les cinc famílies, les institucions, empreses i col·laboradors que ens han ajudat a fer que el projecte Objectiu #Rezero fos una realitat. Voleu veure les fotos de l’acte? Clique aquí

L’aigua per beure la tenim fàcilment al nostre abast: obrim l’aixeta de la cuina o del lavabo i surt aigua potable, bona per beure i que ha estat canalitzada i tractada per al nostre consum domèstic.

 

Fa aproximadament cinquanta anys, que es va generalitzar la distribució d’aigua potable a la majoria de cases des de captacions llunyanes: l’esforç que abans suposava anar-la a buscar a la font ja no cal. Tot i això no hem d’oblidar que l’aigua –abans que tot– és un bé públic i comunitari. La generalització del consum d’aigua envasada en les últimes dècades ha transformat el valor de l’aigua, i l’ha convertida en simple bé de consum.

Paral·lelament, les millores continuades en el servei han permès que l’aigua de l’aixeta tingui avui en dia un bon nivell de qualitat sanitària i al mateix temps hagi millorat molt les qualitats organolèptiques (olor i gust). Amb el sol gest d’obrir l’aixeta, disposem d’aigua a molt bon preu i respectuosa amb el medi ambient. Si la comparem amb l’aigua envasada, l’aigua de xarxa és molt més econòmica i ecològica.

Aigua de l’aixeta

És aigua de domini públic tractada i distribuïda a través d’una empresa privada, semiprivada o pública que gestiona el servei públic de l’aigua. Amb el rebut no paguem l’aigua sinó el seu tractament.

Generalment és aigua de fonts superficials (rius, llacs, embassaments i pous) que ha estat potabilitzada per fer-la òptima per al consum.

La composició mineral és més variable que en l’aigua envasada. Conté sempre per obligació legal un mínim de clor residual per assegurar-ne la potabilitat dins la xarxa de distribució.

No genera esgotament de recursos hídrics subterranis.

És més ecològica. Des de la captació fins al consum l’impacte és mínim: no necessita transportar l’aigua per carretera per arribar a totes les cases, mai no s’haurà de fabricar un envàs per oferir-la al consumidor i, com a conseqüència d’això, no s’haurà de tractar aquest envàs a través de la gestió dels residus municipals.

És molt més econòmica. A Catalunya pot ser fi ns a 500 vegades més barata.

L’aigua de l’aixeta és analitzada periòdicament a través de controls d’organismes públics

No totes les aigües d’aixeta són iguals, depèn del sistema de depuració i potabilització que té cada territori. En el cas que es desitgi millorar-ne les propietats organolèptiques (com el gust) i la composició, ja fa molts anys que hi ha diversos sistemes per filtrar-la (com el carbó actiu, l’osmosi inversa, etc.).

Aigua embotellada

És aigua de domini públic que ha passat a ser propietat d’una empresa que l’explota i en fa un negoci lucratiu.

Generalment és aigua subterrània que s’obté quan brolla en algun punt de la superfície o a través d’una perforació. Un petit percentatge de l’aigua envasada és aigua tractada, que no és res més que aigua de l’aixeta sotmesa a un tractament addicional i que després es comercialitza.

Té una composició mineral estable.

L’extracció intensiva genera esgotament de recursos hídrics subterranis i en conseqüència les fonts públiques poden quedar-se sense aigua. El cas del Montseny n’és un exemple, quan en èpoques de sequera la població local s’ha quedat sense subministrament d’aigua de xarxa perquè el 80% de l’aigua del massís l’exploten les empreses envasadores.

Es transporta des de llocs llunyans amb el consegüent impacte de consum de petroli i contaminació. S’utilitzen molts envasos de plàstic (matèria primera no renovable) d’un sol ús que, en el millor dels casos acabaran en el contenidor de reciclatge i, en el pitjor, en el contenidor de rebuig per cremar-los o enterrar-los.

Els plàstics d’usar i llençar, i en especial els envasos de begudes, són un dels residus més habituals entre la contaminació marina, ja que bona part no es recullen selectivament i sovint acaben al mar. Es calcula que l’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos! Els peixos confonen les partícules de plàstic amb el plàncton de manera que el plàstic i les substàncies tòxiques que atreu s’incorporen a la cadena alimentària, amb els perjudicis que pot causar als animals i a la nostra pròpia salut.

Una família catalana pot arribar a gastar 500 € anuals si beu aigua envasada.

L’aigua envasada s’analitza amb menor freqüència que l’aigua de l’aixeta.

Als espais públics i a la restauració l'aigua de l'aixeta al teu abast

 

Dilluns
15 de gener

Estrena dels capítols de la Websèrie Objectiu #Rezero, una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies accepten el repte de no produir escombraries en 30 dies

 

Com ho fan cinc famílies per a que no els entrin residus a casa seva durant un mes?

 

4 milions de tones de residus de mitjana a l’any per municipi i un rati per càpita de 1,35 kg al dia a Catalunya són xifres alarmants contra les que ja lluiten molts consumidors anònimament.

Cinc famílies catalanes han acceptat el repte Objectiu #Rezero en 30 dies, una experiència pionera impulsada per l’organització Rezero que trasllada a la pantalla en forma de websèrie la productora FORMA I&M i que es podràn veure el proper 15 de gener pel canal de youtube de Rezero: www.youtube.com/rezerocat

 

En els 30 dies del repte que podrem veure en els cinc capítols de la Websèrie Objectiu #Rezero, han pres consciència de la necessitat de reduir els residus, han canviat hàbits de consum, han evitat productes, embolcalls i envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel, etc.

 

L’eliminació de productes i envasos d’un únic ús i la seva substitució per productes i envasos reutilitzables en la seva alimentació, higiene, cuinai neteja domèstica són accions que tenen clars i immediats efectes positius a nivell econòmic, social, mediambiental i per a la salut de les cinc famílies.

 

Rezero, entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa una dècada per canviar el model de producció i consum i avançar cap al ‘residu zero’ en col·laboració amb agents socials i econòmics del país, estrena el dilluns 15 de gener la websèrie Objectiu #Rezero, eix central de la campanya Jo Soc Coco.

 

Amb Jo Soc Coco, la campanya que contextualitza la Websèrie Objectiu #Rezero, seguim realitats quotidianes per difondre els valors i la informació pràctica sobre l’estil de vida residu zero d’una manera positiva i empàtica. Es vol empoderar i capacitar la ciutadania envers la reducció de residus i la reutilització.

 

La campanya compta amb la col·laboració de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, així com el suport de les empreses i entitats MOONCUP, Roll’eat, Valira, Bitsybags, ADZNadons, Ecoreciclat, Abacus cooperativa i la cooperativa Opcions.

Marta Beltran /Directora de Projectes
T. 93 668 61 07 i 676 488 720

Anna Peña / Comunicació de Rezero
T. 93 668 61 07 i 651058988